Jordi Pujol i el Neo-Bacitrin, una estreta i curiosa relació

M'ha semblat curiós conèixer l'estreta i curiosa relació que hi ha entre en Jordi Pujol i el Neo-Bacitrin.

Tots coneixem parts importants de la biografia d'en Jordi Pujol i Soley.

Sabem que va ser President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003, també que va estar el líder de Convergència Democràtica de Catalunya entre el 1974 i el 2003, coneixem la seva vinculació amb Banca Catalana, societat que de la que va ser president i que va ser fundada pel seu pare Florenci des de la presó (engarjolat per evasió d'impostos a Suïssa), sabem que durant la seva joventut va ser empresonat per la seva lluita política antifranquista i també coneixem els tèrbols afers econòmics tant seus, que el van dur a reconèixer tenir "diners ubicats a l'estranger" sense regularitzar provinents d'una deixa del seu progenitor, com de la seva saga...

Però hi ha un altre vessant d'ell que no és tant coneguda... En Jordi Pujol i Soley és metge.

Va fer la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i d'aquesta faceta sorgeix la relació existent entre en Jordi Pujol i el Neo-Bacitrin.

La història és que, un cop acabada la carrera, l'Honorable va entrar a treballar com a gerent als Laboratoris Fides-Martín Cuatrecasas S.A., una farmacèutica de la que en Florenci Pujol havia comprat un bon paquet d'accions.

Cap a l'any 1955 el jove emprenedor volia desenvolupar la formula d'una pomada per les irritacions i, després de molta insistència perquè sembla ser que son pare no volia, va aconseguir que el perla d'en Florenci li deixés 50.000 pessetes amb les que va impulsar la investigació i comercialització d'una de les primeres pomades antibiòtiques de la història, el Neo-Bacitrin.

S'ha de reconèixer que el noi tenia vista. Aquesta pomada, una de les de més èxit de la història farmacològica de l'estat, ha estat utilitzada durant més de 60 anys.

Per aquest fet totes les persones amb petites cremades, irritacions a la pell, piercings o tatuatges, de gran part de la segona meitat del segle XX, li "devem" el nostre agraïment per una correcte cura i cicatrització de les nostres pells.

Sorprenent, oi???

8 comentaris a “Jordi Pujol i el Neo-Bacitrin, una estreta i curiosa relació”

  1. Em sembla molt curiós i no en tenia ni idea. A més és una pomada que la he fet servir moltíssim i anava superbé! Llástima que ja no existeixi!

    • Si, tens raó Montse, anava molt bé.

      Pel que hem pogut esbrinar, aquesta pomada que tant vam fer servir tots, va ser retirada del finançament de la Seguretat Social l'1 de setembre del 1999 i, encara que no hem estat capaços de trobar exactament quan va ser retirada del mercat, les darreres al·lusions que hem vist són del 2012 a l'estat espanyol i del 2014 a alguns països sud-americans.

      Tot i que sempre tendim a l'enyor pensant allò de "abans les coses es feien millor", també podem comentar-te que hem trobat algun altre medicament amb una composició molt similar que, segur que amb els avenços en farmacologia, serà tant o més bo que el Neo-Bacitrin... així que, si ens cal (esperem que no), sempre podem anar al dermatòleg a veure què ens diu, oi? 🙂

  2. Avui he anat a la farmàcia a comprar-ne un tub ja que el que tinc (caducitat el 5/2006) s'està acabant. M'han dit que no existeix. A l'enllaç de l'article n'hi esmenta dues que a més de la neomicina i la bactracina porten polimixina. Demà aniré a veure si en puc comprea una de les dues, ja que es venen sota prescripció.

    • Si Joan, efectivament, la pomada es va deixar de fabricar ja fa uns anys.
      Esperem que la nova pomada que et receptin, et vagi tant bé i et sigui tant efectiva com el Neo-Bacitrín i, un altre cop, te'n adonis 12 anys més tard que la tens caducada!
      No hi ha millor medicament que aquell que no es necessita! 😀

    • Hola Sonia,
      Siento decirte que creo que no va a poder ser. A nosotros nos consta que la pomada Neo bacitrín fué retirada del mercado hace ya algunos años, de todas maneras, deberías preguntar a un especialista en dermatologia o en una farmacia, que seguro que ellos te ayudarán y te recomendarán algún sustitutivo.

  3. Siempre pasa, lo que es barato, aunque vaya bién, dejan de hacerlo, no es negocio.
    El Neo-Bacitrín iba perfecto, para granos, si lo tenías desaparecía, y si estaba a punto de salir, pues ya no salía.
    Lo que te dan ahora para suplirlo, no va para nada tan bién.
    Juan

    • No te falta razón Juan. Es la ley de la oferta y la demanda y ya sabemos todos de qué va...
      Cuando yo era pequeña en la casa en la que veraneábamos había siempre unas botellas de litro de un líquido llamado "Aigua de Cop del Frare", que no era ni más ni menos que agua de árnica. Esta agua iba de perlas para hacer bajar los chichones y para limpiar las heridas de los inevitables accidentes en bicicleta, caídas de los árboles o choques contra lo que chocases jugando, mientras ibas corriendo por el jardín como si te persiguiera el diablo. Esa maravilla natural, que alivió los golpes de más de una generación, desapareció por ser extremadamente barata y fue sustituida por algunas pomadas con composición prácticamente exacta a precios infinitamente más caros. Sin comentarios...

Deixa un comentari