M’ha semblat curiós conèixer el primer producte estrella de la marca finlandesa Nokia.
La paraula nokia, en finès plural de noki, vol dir sutges (plural de sutge) però aquesta paraula prové del nom que se li donava a la marta gibelina, una espècie de mamífer pertanyent a la família dels mustèlids que, a Finlàndia, es va caçar fins la seva extinció. Des d’aleshores s’utilitza aquesta paraula per a anomenar qualsevol animal amb pèl fosc.
Nokia també és el nom d’una ciutat al sud-oest de Finlàndia que té una marta gibelina al seu escut.
L’any 1865, quan Finlàndia formava part de l’Imperi rus, l’enginyer Fredrik Idestam hi estableix una empresa d’indústria forestal de polpa de fusta per a la producció de paper. Gràcies a l’onada d’industrialització d’Europa en aquell moment, que va fer pujar molt el consum de paper i cartró, la empresa va experimentar una crescuda molt important.
Per circumstàncies molt diverses, al llarg dels anys, van ser molts els productes que va fabricar l’empresa passant per derivats del cautxú, pneumàtics, pilotes, joguines i calçat, catifes, gavardines, etc. fins que als anys 60, cent anys després de la seva creació, l’empresa entra al món de les telecomunicacions amb la creació del departament d’electrònica de cables.
Però molt abans de tot això, molt abans de que comencés la seva carrera al món de la telefonia mòbil, el producte estrella de la firma durant anys era… el paper higiènic!