El contestador automàtic i el seu origen religiós

M´ha semblat curiós descobrir que el contestador automàtic es va crear per cobrir les necessitats d’un públic molt i molt específic…

L’any 1898 l’enginyer danès Valdemar Poulsen (1869-1942), empleat de la companyia de telèfons de Copenhaguen, va inventar un aparell batejat Telegraphone, una màquina capaç de gravar i reproduir sons. Aquest invent va ser el primer aparell pràctic per a aquest fi i l'origen del contestador automàtic.

Valdemar Poulsen, inventor del pare del contestador automàtic

Amb el Telegraphone l'enregistrament es feia sobre un carret de fil d'acer que es desplaçava entre els pols d'un electroimant i allò que quedava enregistrat, eren les variacions del camp magnètic produïdes per els sons. El fil magnetitzat s'utilitzava posteriorment per a la reproducció del so, donant com a resultat l'escolta de la conversa prèviament gravada.

Anys més tard, al 1935, tot i que no hi ha unanimitat respecte l'autoria d'aquest invent (alguns l'atribueixen a l'alemany William Müller mentre que altres ho fan a William Schergens), Willy Müller va patentar el primer contestador automàtic que utilitzava el mateix sistema magnètic que el seu predecessor.

Aquest primer contestador era una màquina d'un metre d'alçada, que tenia com a objectiu el mercat dels emergents homes de negocis de la comunitat jueva ortodoxa, als que va facilitar molt i molt la vida ja que tenien prohibit agafar el telèfon en dissabte o Sàbat.

El Sàbat és el ritual de descans setmanal dels creients del Judaisme. Aquesta jornada fa referència al dia de repòs després dels sis dies de treball per a la creació del món, segons el llibre del Gènesi de la Bíblia. Sàbat deriva del verb hebreu shavát. Tot i que sovint es tradueix com «descans» o «descansar», una altra traducció d'aquesta paraula és «parar (de treballar)».

Durant aquest dia la comunitat jueva no té permès, entre d’altres coses, fer la collita, moldre, esquilar llana, teixir, cosir, atrapar un animal, escriure dues o més lletres, construir, tocar un instrument musical, rentar roba i evidentment… despenjar el telèfon!

A finals de la dècada dels 50, el prolífic inventor japonès de l'empresa Phonetel, Kazuo Hashimoto, va desenvolupar el seu primer model de resposta automàtica, l'anomenat Ansafone (de l'anglès answer [contestador] i phone [telèfon]). Aquest aparell, que va patentar i comercialitzar als Estats Units, va ser la primera màquina contestadora digital que va estar en venta al públic.

Hashimoto, desaparegut al 1995, va registrar més de 1.000 patents a tot el món al llarg de la seva vida i va ser guardonat amb diversos reconeixements per les seves destacades contribucions en el camp de la telefonia, entre elles el Caller-ID, el sistema d'identificació de trucades que emet les dades de l'origen d'una trucada abans de despenjar el telèfon.

2 comentarios en “El contestador automàtic i el seu origen religiós

Deja un comentario