M’ha semblat curiós descobrir que el croissant no és francès, el van inventar els forners vienesos l’any 1683.
Durant el segon setge de Viena per part de les tropes de l’Imperi Otomà (l’actual Turquia), comandades pel Gran Visir Kara Mustafá Paşa, es va decidir fer uns túnels per sota la muralla. L’objectiu era que aquests passadissos soterranis portessin als 200.000 soldats turcs directament al centre de la ciutat per sorprendre als seus habitants mentre dormien. Fins aleshores l’exercit otomà no havia estat capaç de trencar la resistència dels habitants de la capital austríaca.
Els turcs pretenien aprofitar la nit per no despertar als vienesos, però no van adonar-se’n que els forners, que necessitaven treballar de nit per tenir pa a primera hora del matí, eren dels pocs habitants desperts a aquelles hores. Mentre feien la seva feina, els flequers van sentir els sorolls dels pics i les pales turques i van preveure l’emboscada. Donant la veu d’alarma per despertar a la resta de la ciutat encara adormida i junts van aconseguir aturar l’atac.
Per celebrar i immortalitzar la resistència i la victòria de la ciutat de Viena, el rei de Polònia i Gran Duc de Lituània Joan III Sobienky va encarregar als forners que fessin una pasta en forma de halbmond (lluna creixent en alemany), l’emblema que apareix a la bandera dels turcs. Hi ha qui diu, que simbòlicament va ser una manera de dir que “es van menjar als turcs” abans de l’esmorzar.
L’èxit del dolç es va estendre per tot Europa i va ser la reina Maria Antonieta, d’origen austríac, la que el va fer arribar a la cort de Versalles. Els francesos se’l van fer seu posant-li el nom de “lune croissant” (lluna creixent) però amb el pas dels anys, per escurçar-lo, es va quedar només amb el nom croissant. Juntament amb altres productes i dolços, el croissant va acabar formant part de la cultura culinària francesa.
Bon dia!!!